1. Anada i tornada a Vicent Gabarda.
El meu primer acte en favor de la memòria històrica va ser a la fi de 1985. A la Casa del Poble que compartien el PSOE, la UGT i les Joventuts Socialistes, davant d'una assemblea de militants, vaig llegir en públic el nom dels 43 veïns de Manises afusellats pel franquisme. El setmanari “El Temps” havia publicat el 25 de novembre un dossier que identificaba les 2.237 víctimes executades a Paterna, recollint la esforçada investigació de Vicent Gabarda.
Vells militants resistents del franquisme més negre, i valents protagonistes de la Transició, i alguns joves nouvinguts a l'activitat política, vam guardar un solemne minut de silenci per a honrar la memòria de les victimes, i denunciar la injustícia patida a mans d'un règim antidemocràtic i cruel, emparentat, que no s’oblide. amb el nazi feixisme.
Al 1985 jo intentava compaginar ocupació i estudi del pla de 1973 de la Llicenciatura de Geografia i Història, que sumant militància sindical, Prestació Social Substitutòria, vaig abandonar per a reiniciar en els anys 90 del segle passat amb el nou pla de la Llicenciatura d'Història. Va ser quan vaig comprar “Els afusellaments al País Valencià (1938-1956)” de Vicent Gabarda, que en 1993 va publicar l'IVEI, i que completava la investigació que “El Temps” havia avançat en 1985. Puc dir que és el llibre més llegit, treballat i consultat de la meua biblioteca personal, i que a més va assenyalar l’eix principal del meu interés i treball com a estudiant primer i com a historiador (llicenciat en el 2000) després.
He exercit de manera activa i profitosa el que he definit com la “funció social de l'historiador” sense cap remuneració i em declare plenament satisfet del currículum obtingut, i molt agraït pel reconeixement rebut pel treball realitzat. Però amb la perspectiva que ofereixen els anys he de parlar del que personalment significa aparéixer citat en la bibliografia de l'últim llibre del Mestre (“El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956)” que publica la Universitat de València (2020, i 2021 en la seua segona edició). A Vicent Gabarda el considere màxim referent, pel que toca a la investigació de l'objecte d'estudi que comunament es denomina “memòria històrica”, i pel que representa com a principi conceptual la publicació en 1996 de la seua obra “La repressió en la rereguarda republicana. País Valencià (1936-1939)”, i del que després parlarem.
En 2020 Gabarda suma la relació de víctimes de les obres anteriors (1993 i 1996) per a referir per igual a les 19 víctimes de Quart de Poblet durant la guerra provocada pel colp d'estat del 18 de juliol, i el règim vencedor del conflicte.
Però el fonamental en este moment de la redacció és assenyalar l’existència al llibre de Gabarda de dos nous noms a l'àmbit local (Quart de Poblet) en el qual he centrat la meua investigació: Juan Monzó Aullana i José Monzó Ros. D'ells parlaré en el següent capítol.
Pedro Gascón
Historiador