El passat 25 de gener escrivia en MEMÒRIA DE QUART de l'última publicació de Vicent Gavarda (2020) i dels dos noms que s'afigen en relació a Quart de Poblet:
Juan Monzó Aullana, obrer, fadrí, va morir el 15 de novembre de 1939 als 45 anys a la Presó Model de València, en la qual en inhumanes condicions estava pres. La seua relació amb Quart de Poblet, que segurament ve referida en l'acta de defunció, no apareix justificada documentalment per Gabarda. En “El genocidi franquista a València: les fosses silenciades del cementeri” (Fòrum per la Memòria del P.V. -2008-, pàgina 3549) s'indica que va ser soterrat en fossa comuna (“Quadre 4, Fila 10, Lletra O, Lloc 4”) del Cementeri General de València el 17 de novembre de 1939, sense taüt, sent la causa de la seua mort “Pneumònia”. Juan Monzó Aullana no està registrat en el Portal “Víctimas de la Guerra Civil y del Franquismo” del Ministeri de Cultura, ni en cap altre arxiu d'accés telemàtic. L'1 de setembre de 2019 el periòdic “Levante-EMV” va publicar notícia relacionada amb la germana de Juan, Nieves Monzó Aullana, dona de Francisco Sanz Herraez, afusellat pel règim franquista el 13 de juliol de 1940 a Paterna, i les restes del qual van ser identificats en la Fossa 127 per la correspondència trobada en una butxaca de la jaqueta de la víctima.
José Monzó Ros, llaurador, fadrí, va morir amb 28 anys el 9 de maig de 1940 a la Presó Model de València. Es desconeix com en el cas anterior el motiu pel qual Vicent Gavarda el relaciona amb Quart de Poblet, i encara que no té registre en el Portal citat el seu nom apareix en el Sumari 16311 de 1939 instruït per la Justícia Militar (Archivo General e Histórico de Defensa), al costat del d'altres veïns de Bonrepòs i Mirambell.
S'ha de considerar als citats com a víctimes mortals de la repressió franquista pel fet d'estar empresonats en el moment de la seua defunció (“per causes naturals”), en condicions de insalubritat extremes, per la causa política que el règim emparentat amb el nazi-feixisme va procurar de manera conscient, organitzada i sistemàtica per l'eliminació de l'oponent polític. Però la seua relació amb la història que ens ocupa, la de Quart de Poblet, ha d'investigar-se per a millor coneixement i memòria del referit per Vicent Gavarda.
Els noms de les víctimes de la violència política generada pel colp militar contra el poder democràtic legalment instituït, la Guerra i la posterior repressió institucional dels vencedors, són segons diferents autors, investigacions i obres en relació a Quart de Poblet, les següents:
-Víctimes mortals de la violència “revolucionària” en la rereguarda republicana: Evaristo Perdido Grande, Gerardo Paadín Estrella, Crescencio Rodilla Patrocinio y Juan Bautista Valldecabres Rodrigo.
-Víctimes mortals del conflicte bèl·lic: Vicente Mirapeix Sanmartín, Onofre Montesa Aliaga, Onofre Fita Monzó, Juan Martínez, Onofre Vento, Miguel Lozano Palés, Isidro Coll, Pascual Ricart, José Monzó Palés, Carmelo Peñalvert Bernat, José Peris Puchades, Claudio Ferrer, José Siruana, Claudio Años, José Zarzo, Onofre Coll, Arturo Manzano, Onofre Aliaga, Onofre Cristofol Valldecabres, Ignacio de la Guía, Rafael Gimeno, Andrés Zarzo, Feliz (a) el de la Fernanda, José Albalat Civera, Juan Sánchez Ripoll, Juan Rios Cherta.
-Víctimes mortals de la repressió institucional franquista: José Giner Navarro, Sandalio López Giménez, Antonio Monzó Fita, Pascual Monzó Real, Ramón Pla Sanz, Onofre Sanmartín Valldecabres, Ángel Sanmartín Vento, Manuel Soler Gómez, Francisco Soriano Martínez, José Conesa Ortega, Onofre Soler Juan, Miguel Zahonero Sánchez, Ángel Torres Tolosa y Emilio Valldecabres Malrás.
-Víctimes mortes per “causes naturals” a la presó: José Monzó Aullana y José Monzó Ros.
A la relació de víctimes mortals se li sumen quasi un centenar de persones, condemnades a penes de presó o desterrament, depurades de les seues ocupacions, investigades, encausades o assenyalades per la seua adscripció política, ocupació o servei al poder legalment establit de la II República.
La construcció d'una memòria històrica democràtica, de la qual hem escrit repetidament en MEMÒRIA DE QUART, i sobre el significat de la qual, ús i valor abundarem en un pròxim lliurament, és una tasca col·lectiva que a més de lleis requereix voluntat i iniciatives, també i fonamentalment, en l'àmbit local que ens ocupa, el més pròxim i rellevant per a la ciutadania.
Per això, la meua proposta com a historiador i activista de la memòria de Quart de Poblet és la creació d'un Arxiu local de la memòria de les víctimes de la violència política, que promoga la investigació i la difusió de la història de les persones que en absència de democràcia, dels seus drets inalienables, van patir la violència política: un xicotet pas fonamental per a la cultura democràtica que impedisca la repetició dels horrors i les injustícies que van patir els que ens van precedir.
Pedro Gascón.
Historiador