"Fechas y aniversarios son coyunturas de activación de la memoria". (E. Jelin)
Cojuntures arbitràries, comunament acceptades i declarades políticament solemnes, però subjectes no obstant a discussió i interpretació.
No va ser precisament un 25 d'abril, però aquesta és la data que activa la memòria dels que entenem la identitat com un dret inalienable. No va ser un 25 d' abril del 1707. Aquest dia en els camps d'Almansa les tropes aliades eren derrotades pels exèrcits del pretendent Borbó. Aquest dia havien molt pocs combatents valencians, i segurament cap veí nostre. La batalla d'Almansa és un dels episodis principals de la Guerra de Successió, però té més relació amb el conflicte dinàstic, entre elits, que amb una altra de les identitats que ens ocupa: la dels improvisats soldats que calçaven espardenyes, i armats de pals i corbelles cridaven "visca Basset abans que Carles tercer".
Atenent aquestes altres identitats és inevitable repensar les dates: no va ser un 25 d'abril 1707 el dia que els ressons de la segona germania van perdre la batalla. Va ser potser un 28 de juny del 1706. Aquest dia el general valencià Basset, baluard de la reivindicació anti senyorial, va ser detingut pel foc amic d'un general anglès al servei de Carles III.
No va ser un 25 d'abril sinó un 7 de maig, del 1707, el dia que les tropes borbòniques ocupaven Torrent. Va ser un 8 de maig el dia que es rendia València. I, 11 de setembre del 1714 el dia que definitivament es va perdre tot. A Barcelona, ara si, van combatre dos regiments de valencians, a les ordres de Basset. I van tornar a perdre.
La Guerra de Successió conté conflictes diferents: el dinàstic entre elits governants; el relatiu a la configuració de l'Estat, i el purament social.
Els nostres veïns del segle XVIII van tenir la seua pròpia derrota: un 17 de gener del 1706. Aquest dia Quart desfilava en flames. Però abans i després d'aquest dia, els rebesavis dels nostres rebesavis, van ser obligats a seguir pagant les rendes al senyor, fos quin fos el cognoms d'aquest. Per això cal repetir-ho hui i sempre:
Visca Basset abans que Carles tercer¡¡.