 |
| FOTOGRAFÍA de Hans Sönnke. Alemanys en la frontera amb Polònia l'1 de setembre de 1939. |
D'acord amb els plans previstos a la Directiva de Guerra n º 1 del comandament suprem de l'exèrcit alemany, a les 04.45 hores del primer dia de setembre de 1939 l'Alemanya nazi va atacar Polònia amb el fals pretext de repel·lir una agressió prèvia. L'ultimàtum de Gran Bretanya i França al govern del Reich perquè es fera arrere no va obtenir resposta, i en conseqüència, les potències aliades declararien la guerra al país del qual era Führer Adolf Hitler.
L'agressió alemanya a Polònia era una més de les successives accions empreses per la política d'expansió i dominació del nazi feixisme, que passant per Abissínia, Àustria, Txecoslovàquia o la pròpia Espanya, pretenia imposar un nou ordre mundial amb formes polítiques i socials que negaven la democràcia, els drets fonamentals i la pròpia vida.
L'Espanya de principis de setembre de 1939 era la de “Franco, Franco, Franco”, la beneïda per l'Església, la de la Falange, la dels sectors més tradicionals i conservadors, la de l'autarquia i la repressió. Repressió algunes vegades disfressada de pagament de culpes i altres manifestada sense embuts: l'intent conscient d'eliminar físicament a l'oponent polític tal com ja es practicava a Alemanya i Itàlia.
A principis de setembre de 1939 Quart de Poblet censaba poc menys de quatre mil habitants; era alcalde Juan Montón Hernaiz; els mestres i alguns funcionaris eren depurats i dotzenes de veïns estaven empresonats. Deu d'aquests veïns ja havien estat afusellats a Paterna, i encara es afusellaria més.
Els vencedors de la Guerra d'Espanya ho eren gràcies en bona mesura a l'ajuda de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, però també a la passivitat de les democràcies occidentals, que parafrasejant el que va dir Churchill els "van donar a triar entre el deshonor i la guerra ... van triar el deshonor i van tindre la guerra”.
L'anomenada Segona Guerra Mundial és d'acord amb l'actual perspectiva i segons autors, part d'un conflicte iniciat el 1914 amb propòsits imperialistes, finalitzat el 1945 amb plantejaments ideològics.
Els veïns de Quart vençuts en la Guerra d'Espanya, part d'aquest conflicte de més de 30 anys, van patir la doble derrota de la "Realpolitik": primer amb el apaivagament i la fictícia no intervenció que va abandonar a la seua sort i en mans de Stalin a la II República, i després de la victòria aliada, quan importava més oposar-se a l'URSS que tornar els drets inalienables de les persones, un altre tant en mans de Franco i el seu règim.
El 3 de setembre de 1939 va ser per a molts veïns de Quart un mal dia, encara que veladament s'haguera desitjat la internacionalització del conflicte d'Espanya com a últim recurs per a salvar la República. Però ja era tard, i vindrien dies molt pitjors.
 |
| Foto de Julien Hequembourg Bryan. Víctima civil polonesa el 1939. Dolor universal. |