Sabem de Axus, una veïna nostra de principis del segle XIV, gràcies a Rafael Valldecabres Rodrigo, i a la seua transcripció d'un document conservat a l'Arxiu Històric Nacional.
Axus, una dona de religió musulmana, era vídua de Edam, i va ser jutjada i sentenciada a mort pel Qadí de Quart, Ali Abençor, que la va condemnar per adulteri i fornicació interpretant la Sunna (recull de lleis inspirades en la tradició), i amb el vistiplau del Batlle general del regne i el seu lloctinent en la moreria de València.
Va ser un home cristià, fra Ramon de Ripoll, majoral de Quart, el que va defensar la improcedència de la condemna de Axus, apel · lant a la viduïtat que deixava sense efecte l'adulteri, i argumentant la vulneració jurisdiccional que l'aplicació d'aquesta sentència suposava per al poder territorial que ell representava. La seua defensa admetia, com a mal menor, que Axus "només" rebés cent assots.
No era l'església cristiana a la qual el majoral pertanyia molt menys opressiva i masclista que l'islam. Possiblement la defensa que Ramon va fer de Axus responia més a disputes feudals, que a raons de pura humanitat. Però no negarem el seu protagonisme, quan el 28 novembre de 1310 reclamava justícia, comptant amb el testimoni
favorable de Bernat d'Arenós, Blascho Pérez, Ramon Thomas i Simon de Montsó, també veïns nostres.
No coneixem el destí de Axus, però la Història, inclosa la de Quart, es caracteritza malauradament per la injusta desigualtat entre gèneres.