 |
A propòsit de la col · laboració que tan amablement m'ha publicat QPHP (Quart de Poblet Història i Patrimoni) m'agradaria recordar que el lloc en el qual vivim, o en el qual vam nàixer, defineix la nostra identitat i possiblement part de la nostra existència.
El nom de Quart de Poblet explica per si mateix el seu origen: una fita que assenyalava la quarta milla d'un camí romà que es dirigia cap a Occident.
És possible, encara que no puga documentar-se, que aquest lloc estiguera habitat abans que la pedra miliar li donara el seu nom. Coll Ferrer, citant fonts clàssiques, refereix l'existència d'un poblament ibèric al segle III aC:
“Los pobladores de Quart, según relata el cronista Encliridión, ayudaron al cuñado de Asdrubal enseñándole un vado ancho y dándole madera de sus bosques para construir un puente nuevo” (página 41).
Encara que siga factible, no hi ha constància que com afirma Coll Ferrer, Anibal creuara el riu per Quart per assetjar Sagunt. El coneixement de la Història que pretenem no pot basar-se en hipòtesis, o en relats mítics. Encara que aquest lloc es situara entre dos focus de presència ibera tan importants com Edeta (Llíria) i Turís, i s'hagen localitzat restes en punts tan propers com Paterna, la realitat, com afirma Moreno Martín, és que “dentro de los límites administrativos del actual Quart de Poblet no hay documentado asentamientos de esta época” (pag. 194).
La primera constància documentada de presència humana en aquest lloc és d'època romana, i la refereix la quartera Rosa Maria Puig:
“El único yacimiento romano catalogado en el término municipal de Quart de Poblet es el de Les Bases, en la actualidad destruido por la construcción de las pistas del aeropuerto. Según se recoge en su ficha de la Dirección de Patrimonio Valenciano, sería un lugar de hábitat (una villa) del que se habrían encontrado algunos materiales cerámicos en superficie, siendo muy abundantes la cerámica común y las sigilatas pero que nunca fue excavado” (pag. 200)
És possible que alguns d'aquests restes, datats entre finals del segle segon i principis del primer d'abans de la nostra era, siguen els actualment dipositats a la Casa de la Cultura. Desgraciadament, per estar descontextualitzats, no tenen valor científic per testimoniar l'origen del nostre poble.
És l'afirmació de l'esmentada autora sobre la pertinença d'aquest lloc al "ager valentinus", que significa que formava part del territori adscrit a la colònia de Valentia, el que permet deduir que Quart va haver de ser objecte de l'organització i administració del poder romà, i en conseqüència, ser punt de pas de la via que conduïa des Valentia a Segobriga (Conca), passant per Xiva, Ventas de Buñol, Setaigües, Requena, Utiel i Caudete de las Fuentes.
Segons Ledo Caballero (pàgs. 212-218) el traçat s'iniciava a la porta occidental de la colònia, en el que avui és el Palau de la Generalitat, per pel carrer Cavallers, i entre cementiris, buscar el carrer Quart , i després en paral · lel a l'aqüeducte que proveïa la ciutat, discórrer per Sant Josep de la Muntanya i Castán Tobeñas, l'antiga Presó Model, fins arribar a la segona milla, situada a la Creu de Mislata. Des d'allà, probablement pels carrers València i Major, entrar a Quart per la partida de l'Alitrá, costat de l'actual Hospital Militar, recórrer l'avinguda Antic Regne, Plaça Valldecabres, Joanot Martorell, i abandonar l'actual nucli urbà, bé per la variant cap Manises, per l'antic carrer Major, bé pel carrer Trafalgar i Avinguda de Madrid, passant al costat de l'actual ermita de Sant Onofre, per possiblement dirigir-se cap Les Basses, i posteriorment creuar la Rambla del Poyo al sud de l'antiga masia del Oliveral.
Quatre milles romanes són poc menys de sis quilòmetres; un saludable passeig per a tindre present que durant dos mil anys moltes veïnes i veïns de Quart van xafar eixe mateix camí.
BIBLIOGRAFÍA esmentada:
-Vicente COLL FERRER; “Geografía, origen e historia de la muy leal y heroica villa de Quart de Poblet”. Ayto. de Quart de Poblet (1984).
-AA.VV; “Quart de Poblet. Historia, arte y geografía”. Univ. de València-Ajuntament de Quart de Poblet (2012).
*Andrea MORENO MARTÍN; “Prehistoria y arqueología de Quart de Poblet”.
*Rosa María PUIG; “Quart de Poblet en el Ager Valentinus”.
*Antonio LEDO CABALLERO: “Historia antigua de Quart de Poblet”
|