 |
Josep Antoni Villaescusa i Martín va morir fa 29 anys, un 20 de juliol de 1984, com a conseqüència de l'explosió accidental de l'artefacte que pel que sembla pretenia col · locar en les oficines de l'INEM d'Alzira; tenia 27 anys i va ser enterrat al cementiri de Quart de Poblet, al mateix nínxol en el que havia estat inhumat el seu familiar Alejandro Villaescusa Izquierdo el 22 de gener de 1920. Josep Antoni Villaescusa i Martín havia nascut en aquest lloc el 26 de febrer de 1957, i en la seua làpida (en la qual apareix com Villascusa) està escrit el següent:
“Si demà caic en combat no em vinguésseu a plorar, no em trobareu davall terra que sóc vent de llibertat”.
Al seu enterrament van acudir un nombre indeterminat de persones entre les quals no es trobava la seua vídua, Antonia Flores González, que estava detinguda per la policia. El fèretre va ser portat a coll fins al cementiri i cobert per una senyera estelada, la bandera utilitzada per l'independentisme català i que inspirada en la bandera cubana conté un estel de cinc puntes. Els assistents a l'enterrament van cantar La Internacional, i La canço dels patriotes.
El diari "Levante-Diario Regional Valenciano" del 21 de juliol publicava en portada el següent:
“Cae destrozado un activista de Terra LLiure. Posteriores detenciones en Valencia y Barcelona. Una importante cantidad de goma 2 fue encontrada por la policía en el piso que ocupaba en Valencia el activista de Terra LLiure Josep Antoni Villaescusa, herido mortalmente cuando iba a colocar un artefacto en Alzira. Este hecho desencadeno una activa operación policial, que condujo a la detención de dos personas en Valencia y cuatro en Barcelona.”
Diferents organitzacions independentistes catalanes van publicar esqueles amb motiu de la seua mort, totes elles qualificaven Josep Antoni Villaescusa com a independentista català nascut a Quart de Poblet:
“Josep Antoni Villaescusa. Militant independista català, nascut a Quart de Poblet (L’Horta de València), mort la matinada del dia 20 de juliol del 1984 en defensa d’uns Països Catalans reunificats, independents i socialistes. En homenatge. MOVIMENT DE DEFENSA DE LA TERRA”.
A la pàgina 3 del diari s'ampliava la notícia informant que l'explosió es va produir entre la 01.15 i la 01,20 de la matinada. Es referia a més que Josep Antoni, amb un fil de veu i angoixat pel dolor va dir ser vegetarià i al · lèrgic a l'antibiòtic. Portava una pistola. Encara que nascut a Quart de Poblet era resident de Castelldefels; havia viscut a Alemanya, on els seus pares havien emigrat. Els dies següents el diari va publicar noves informacions, algunes de to escabrós en relació amb l'agonia del mort.
Terra LLiure havia publicat el 24 de juny de 1981, un manifest en què es propugnava la lluita armada, i l'enquadrament a nivell militar "de aquells que estiguin disposats, en una organització revolucionària, que lluita per la Independència total dels Països Catalans". Es argumentava a favor de la defensa del territori, de la llengua, de la sobirania dels catalans, dels interessos dels treballadors, i contra l'espanyolització. Pere Bascompte, un dels seus principals líders, va començar el procés de dissolució de l'organització a principis dels anys noranta.
A Terra LLiure se li atribueixen entre juliol de 1980 i setembre de 1992 més de cent cinquanta accions violentes, que generalment consistien en la col · locació d'artefactes explosius, com els que el 18 juliol 1984 van esclatar a l'oficina de l'Institut Nacional d'Ocupació de carrer Marquès de Solferit de Quart de Poblet, tot i que també hi va haver accions directes contra persones, com Federico Jimenez Losantos, al que van segrestar i van disparar a la cama, o l'explosiu col · locat contra els jutjats de les Borges Blanques que va provocar la mort accidental d'Emilia Aldomà i Sans.
Com a mínim una cinquena part de les accions violentes reivindicades per Terra LLiure es van cometre en l'àmbit del País Valencià, totes mitjançant la col · locació d'artefactes explosius.
Levante-Diari Regional Valencià, 19 juliol de 1984, pàgina 18:
“Terra LLiure colocó dos bombas en Quart. Terra LLiure se responsabilizó de la colocación de dos artefactos que hicieron explosión, en la madrugada de ayer, en la oficina de empleo de Quart de Poblet, uno de los cuales produjo un herido leve. La onda expansiva, por otra parte, produjo daños de cierta consideración en el local sito en la calle Marqués de Solferit, y en dos coches aparcados en las inmediaciones, así como en los cristales de algunas viviendas próximas, uno de cuyos vecinos resultó lesionado en un dedo al asomarse a ver que ocurría. La primera explosión tuvo lugar a las 5.30 de la madrugada, y la siguiente 20 minutos después.”
Terra LLiure comptabilitza com patriotes morts en combat, a més del nascut en aquest lloc, a Martí Marco, mort a Barcelona per la policia el 26 de gener de 1979; a Félix Goñi, que al juny de 1979 va ser víctima de l'artefacte explosiu que pretenia col · locar a Barcelona, i a Joaquim Sánchez, a qui també al desembre de 1985 li va esclatar l'artefacte explosiu que manipulava per a la seua col · locació. La dissolució formal de l'organització es va produir, segons el seu propi manifest, l'11 de setembre de 1995.
La mort de Josep Antoni Villaescusa va ser la conseqüència directa de la seua pertinença a una organització que proclamava "Independència o mort!" i donava vives a la lluita armada. El caràcter patriòtic de la mort de Josep Antoni Villaescusa pot ser reconegut o negat. Diu Joan Francesc Mira (1985) que “el patriotisme no és un efecte de l'observació sistemàtica, sinó de l'acció simbòlica", i per tant, està subjecte a desraons i passions.
No tots aquells que utilitzen la violència com a manera de fer política són considerats terroristes; en ocasions ascendeixen a la categoria d'herois de la pàtria -siga la que siga- encara que el seu mètode de fer política haja causat dolor i mort. La menció a Josep Antoni Villaescusa en aquest text té sentit per la seua condició de vençut, per ser víctima, encara que siga de la seua pròpia organització i de la seua particular manera de fer política.
La mort de Josep Antoni és en si mateix un fet rellevant en la història de Quart de Poblet, per la tragèdia que suposa, per la seua significació com a exponent de violència política, o fins i tot, pel debat que sobre nosaltres mateixos conté, apuntant que per alguns ser valencià no es considera suficient ser, i per tant es busca un ser més potent i poderós (català), capaç d'oposar-se a aquest altre ser (espanyol) que impedeix el propi (que seguim sense aclarir quin és).
|