La nostra convicció és que el Senyor Jesucrist ens va lliurar la ciutat i tot el regne de València, i el va arrancar de les mans i del poder del pagans, gràcies a les pregàries especials de sant Vicent.
 |
| Imatge del segle XIII del martiri de sant Vicent |
Jaume I, agraït a la intercessió del sant martiritzat a la València del segle IV, va fundar poc després de la conquesta la Casa Hospital de Sant Vicent, a la qual per al seu manteniment donaria en 1244 el castell i la vila de Quart, que fins llavors poblaven majoritàriament persones de religió musulmana, nascudes com els seus ascendents al lloc, en el qual, tants segles després molts hem nascut.
El regne que Jaume I va crear al segle XIII és la manifestació originària del País del qual hui som ciutadania. Al segle XXI podem plantejar, negar o obviar la nostra pertinença a una determinada classe social, o a esta o una altra nació, però en l'Edat Mitjana els vincles d'adscripció social eren pràcticament ineludibles, i la religió el més poderós d'ells. Per això el rei utilitzava per al seu interès la fe que des de l'emperador romà Teodosio era la de l'Estat, i per tant del poder establert.
 |
| Poblet (2013) |
Encara que en la ciutat i en el regne es van instal · lar nombroses cases religioses, la de Sant Vicent era pel especial dret i pel patronatge del monarca, la joia de totes elles. L'Hospital incloïa infermeries, per a homes i dones, habitacions per al personal que l'atenia, un hostal per a pobres i segurament un orfenat. Tot això gràcies a les rendes concedides, i a la pròpia penitència del rei, penedit d'haver ordenat tallar la llengua a un bisbe.
 |
| València (2013) |
I per preservar les rendes que Quart procurava, que en 1284 es calculaven en 3.000 sous, el rei Pere va ordenar desviar l' antiquíssima via cap a ponent, perquè els viatgers no xafaren la fèrtil horta que l'envoltava.
 |
| Sant Vicent de la Roqueta (2013) |
Va ser el 12 desembre 1287 quan el rei Alfons el Franc va atorgar segons escriptura notarial, la Casa Hospital de Sant Vicent i els seus dominis al Monestir de Poblet. Va ser llavors quan el lloc que referia la quarta pedra miliar d'una via romana afegia "de Poblet", com a signe de la seua pertinença al monestir cistercenc.
El cap de cada família oferia jurament de fidelitat al abat. Però l'explotació del domini sobre Quart es gestionava des de la xicoteta comunitat de frares radicada a la Casa Hospital de Sant Vicent, especialment pel que ostentava el càrrec de majoral de Quart, que depenia de l’autoritat de Poblet, però tenia funcions administratives i polítiques sense dubte molt importants.
 |
| Poblet (2013) |
Un dels abats més significatius en la història de Poblet és Ponç de Copons, protagonista d'una de les etapes de major esplendor del monestir, i directament relacionat amb Quart, on té reconegut el nom d'un carrer. L'artífex i promotor de l'expulsió de la població musulmana i de la repoblació amb famílies cristianes en 1334, va visitar possiblement aquest lloc en 1317, ordenant severes reformes en la comunitat de Sant Vicent, que segurament per la seua distància del monestir vivia allunyada dels preceptes de l'ordre.
 |
| Quart de Poblet (2013) |
A Ponç de Copons el va matar la pesta de 1348. Similar sort van córrer més de la meitat dels habitants de Poblet, i possiblement també, per l'escassa permanència dels llinatges esmentats a la Carta de Poblament, els repobladors cristians de Quart. L'epidèmia causada per la Yersinia Pestis va acabar amb la vida d'una part considerable de la població europea.
Durant més de sis segles Quart va ser propietat de Poblet. Això significa que aquest lloc, mediatitzat per la seua proximitat a la ciutat de València, va afegir un factor que condicionaria la seua història: la presència i influència del monestir cistercenc. El domini de Poblet sobre Quart suposava ostentar els drets derivats de la cessió en emfiteusi dels béns immobles, així com administrar la justícia i el govern de la jurisdicció civil i criminal concedida. Durant segles el domini de Poblet sobre Quart i Aldaia va suposar per al monestir una important font de ingressos.
 |
| Poblet (2013) |
Quart va patir en aquests segles les conseqüències derivades de la seua pertinença a Poblet, i fins i tot les generades per l'adscripció territorial del monestir, com per exemple en la Revolta Catalana de mitjans del XVII. Però hi ha també una història pròpia en la què els nostres veïns van ser agents actius contra el domini feudal, les relacions pròpies de l'Antic Règim, i en definitiva contra un estat injust de les coses. Van ser sense dubte part de l'evolució cap a un domini progressivament més testimonial, i unes formes de precapitalisme agrari.
 |
| Poblet (2013) |
Les revolucions liberals de principis del segle XIX van provocar l'abandó del Monestir de Poblet el 1835, i la fi nominal del senyoriu amb la desamortització de Mendizabal de 1837.
Part dels antics gravàmens van ser assumits pels nous ajuntaments constitucionals, i el domini útil de la terra es va convertir en propietat privada.
Nous temps i noves contradiccions que la Història ha d'atendre.