Artículo 36.
"Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de veintitrés años, tendrán los mismo derechos electorales conforme determinen las leyes”.
Constitución de 1931.
La lluita en favor de la igualtat de drets és tan vella com la Hipatia d'Alexandria. Però només fa cent anys que el 8 de març es concentren les atencions sobre els drets de la dona, que cal dir treballadora, perquè van tindre que morir més d'un centenar d'obreres, tancades el 1911 en una fàbrica de camises de Nova York, perquè així fora.
A Espanya, els moviments en favor de la igualtat de drets no van tindre especial transcendència fins a la plasmació pràctica de les seues reivindicacions durant la República, quan la Constitució de 1931 va dedicar els articles 25, 36, 40 i 43 per a reconeixer el vot, el divorci, la igualtat jurídica, o el dret d'accés a càrrecs i llocs de treball fins llavors reservats als homes.
No és estrany, com recordàvem a l'abril de 2013, que la nostra veïna Blanca Viguer hissara la tricolor al balcó de l' ajuntament. Les dones d'aquell temps tenien motius per fer-ho.
Les Corts que van aprovar i redactar la Constitució de 1931 van ser triades per sufragi masculí el 28 de juny de 1931, i comptaven amb 470 diputats. Els socialistes amb 115 diputats, els radicals amb 94 i els radicals-socialistes amb 59, eren els principals grups d'una càmera en la qual s'assentaven representants de 25 partits polítics, la majoria de tendència progressista. Encara que l'esquerra era per definició republicana, no tots els republicans eren necessàriament d'esquerres. De la mateixa manera cal afirmar que ni totes les dones, ni totes les organitzacions que les agrupaven, eren partidàries de la igualtat de drets.
Al Quart d'aquells anys no hi ha constància documental d’una altra organització local femenina que no siga la que componien les dones dels homes del Sindicat Obrer Catòlic. Conegudes per "Las Margaritas”, la seua presidenta era Inés Guzmán Mateu. Segons Coll Ferrer a 1936 les organitzacions catòliques de Quart encara organitzaven actes i activitats: “Se daban conferencias de San Vicente de Paúl solo para mujeres". No crec que la tia Blanca assistira.
La rèplica del ministre Gallardón a l'oposició socialista, el setembre passat, afirmant que “hay que recordar lo que hicieron ustedes (...) en las Cortes constituyentes de 1931, cuando se opusieron a reconocer el voto a las mujeres”, intencionada o no, és una mentida històrica. La veritat és que els vots del grup parlamentari socialista van ser fonamentals perquè l'1 d'octubre de 1931, les Corts constituents aprovaren incloure el sufragi universal en la nova Constitució.
Les argumentacions sobre la influència de la dreta en el vot de les dones havien determinat l'oposició de republicans d'esquerra, i del mateix Partit Republicà Radical, al qual s'adscrivia Clara Campoamor. Van ser els vots de diputats d'algunes formacions de la dreta, de republicans aïllats, i de 83 socialistes, els que ho van aconseguir sumant 161 vots a favor, front els 121 en contra, i les 188 absències o abstencions.
No sabem que va votar la nostra veïna Blanca Viguer en les eleccions de 1933, que guanya la dreta. Però està clar que no va ser el vot femení, sinó la disparitat electoral de l'esquerra, el que va provocar l'inici de l'anomenat bienni negre.
Només nou dones van obtenir acta de diputat durant les tres legislatures de la II República, i cinc d'elles eren mestres de professió, però van ser moltes, més que mai abans, les que van assumir responsabilitats polítiques, sindicals o institucionals.
A Quart, la comunista Asunción Borredá va ser la primera dona regidora .
