“La classe que lluita, que està sotmesa, és el sujecte mateix del coneixement històric. En Marx apareix com l’última que ha estat esclavitzada, com la classe venjadora que duu fins al final l’obra d’alliberament en nom de generacions vençudes”.
Walter Benjamin
El coneixement de la Història es construeix en el dia a dia, en funció de les fonts que l'historiador disposa, i de l'anàlisi que fa d'elles. Però va ser casualment, consultant els sumaris instruïts per la justícia militar franquista contra veïns de Quart de Poblet a l'Arxiu de Defensa, obert al 2011 per la ministra Chacón, quan vaig trobar una acta perduda d'elecció de regidors de data 12 d'abril de 1931, amb el nom de 7 candidats i el nombre de vots rebuts per cada un d'ells. Forma part del voluminós expedient com a prova de la "punible" tradició democràtica dels encausats. Però és només una de les almenys dos actes d'elecció, que va haver-hi eixe dia en Quart de Poblet.
El coneixement dels historiadors sobre el resultat electoral de les eleccions al nostre poble està subjecte a les limitacions de les fonts indirectes, encara que es reconega de manera unànime que els candidats de la conjunció republicana-socialista van obtenir la majoria a Quart de Poblet.
El 12 d'abril de 1931 la majoria dels hòmens majors de 25 anys amb dret a vot, van protagonitzar un dels grans canvis en la Història d'Espanya. Les eleccions es van convocar buscant remeis a la crisi moral i funcional del règim que encapçalava Alfons XIII.
Encara que es van restaurar drets i garanties que des de 1923 la dictadura militar havia suspès, la legislació electoral establerta per llei en 1877, només considerava electors a "los vecinos cabeza de familia con casa abierta que lleven dos años, por lo menos, de residencia fija en el término municipal, y vengan pagando por bienes propios alguna cuota de contribución de inmuebles, cultivo y ganadería, o de subsidio industrial y de comercio con un año de anterioridad a la formación de las listas electorales, o acrediten ser empleados civiles del Estado, la Provincia o el Municipio en servicio activo, cesantes con haber de clasificación, jubilados o reirados del Ejército y Armada.”
Tot i això, aprofitant les recuperades llibertats de reunió i expressió i utilitzant el restringit dret al vot, el 12 d'abril de 1931 la voluntat popular es va manifestar en favor d'un canvi de la realitat. La proclamada II República impulsaria com mai abans la transformació d'un país secularment endarrerit.
La Llei orgànica municipal (de 1877 i 1907) establia en funció dels habitants censats un nombre total de regidors, que en el cas de Quart de Poblet, segons el cens de 1930 (3.152 veïns) seria de 11, o de 10 en el cas d'utilitzar l'immediatament anterior (2.644 veïns en 1920). Per als dos casos s'establien 2 districtes electorals, en els quals havia de triar un nombre igual o aproximat de regidors, encara que el nombre de seccions variaria.
En l'acta casualment trobada se censaven, d'acord amb el referit sufragi restringit, 281 electors, dels quals van votar 246 (87.5 % de participació). El resultat va ser el següent:
Antonio ANDRÉS SANCHO: 111 vots. Elegit regidor. Conservador i monàrquic.
Onofre SANMARTÍN SANZ: 109 vots. Es desconeix la seva adscripció política o qualsevol altra dada biogràfica, encara que per ser un important propietari de terres se li pressuposa adscripció conservadora.
Miguel ESPINÓS FORRIOLS: 107 vots. Va resultar elegit i tinent d'alcalde fins al 6 de novembre de 1936. Era membre de Izquierda Republicana.
Vicente GARCERÁ SAMPER: 106 vots. Elegit. Va ser un dels principals dirigents de Izquierda Republicana a Quart, i regidor fins l'11 de febrer de 1937.
Manuel SOLER GÓMEZ: 106 vots. No consta que fos elegit. Durant la guerra va ser president del Comitè Revolucionari. Sindicalista i socialista, va ser afusellat a Paterna el 21 de juliol de 1939.
Onofre MOLINS VALLDECABRES: 105 vots. No consta que fos elegit i es desconeix la seua vinculació política. Era fill del fundador de la societat "Agrupació Musical l'Amistat", de la qual va ser president. No consta la seua adhesió el 1935 a la vinculació de la societat de "El Casino" a la Dreta Regional Valenciana. Se li pot suposar políticament proper a Salvador Vila.
Lorenzo HUESO FERRANDIS: 92 vots. No consta que fos elegit. La seua adscripció política era conservadora i antirepublicana. Significat entusiasta del posterior régim franquista.
Es van emetre dos vots en blanc .
La bibliografia coneguda refereix que va ser elegit a més el conservador José Alcacer Hueso, "un dels majors terratinents del lloc"; José Guzman Segarra i José Segarra Sanmartín, líders obrers adscrits al PSOE, i l'alcalde abans i després de les eleccions, Salvador Vila Vilar.
Però encara no és possible afirmar amb certesa quants van ser els regidors elegits en tan transcendental data. Per això algunes persones seguixen absents de la nostra Història, perquè els documents per construir-la, i tantes altres coses, es troben a Madrid, cada vegada més inaccessibles per a la memòria dels seus protagonistes i per als historiadors que pretenem fer-la pública, per demostrar que els grans canvis, també poden aconseguir-se a través de les urnes.
