VALENCIANISME POLÍTIC A QUART DE POBLET

Es pot entendre per valencianisme polític el moviment social i partidista que fixant el seu programa i objectius en l'àmbit de l'històric Regne de València (Comunitat Valenciana o País Valencià), reivindica en contraposició a l'espanyolisme diferents graus de descentralització, autonomia, o autogovern.

L'origen històric del valencianisme es remunta possiblement a les resistències manifestades contra la castellanització que per la força de les armes va imposar el borbó Felip V el 1707, quan va eliminar furs, drets i la personalitat manifestada durant cinc segles, centralitzant a Madrid la direcció i gestió dels recursos dels diferents territoris de la seua monarquia.

La història del valencianisme polític és recent. Les primeres i tímides manifestacions són de l'últim quart del segle XIX, tot i que serà amb el adveniment i instauració de les llibertats polítiques a la II República quan es manifesten les primeres reivindicacions en favor de l'autonomia política, i es constituïsquen organitzacions polítiques de masses. És difícil qualificar de valencianistes a opcions com el blasquista Partido de Unión Republicana Autonomista o la Derecha Regional Valenciana, tot i que és innegable que les primeres aspiracions autonomistes es manifesten en l'àmbit del centre dreta, i fonamentalment pel PURA.

Serà no obstant en el centre esquerra on apareguen durant la II República les organitzacions valencianistes més significatives: el Partit Valencianista d'Esquerra i Esquerra Valenciana. Cap dels dos partits tindrà representació o presència a Quart de Poblet.

LA VANGUARDIA 14/03/1933

El protagonisme valencianista a Quart recau durant el temps anterior a la Guerra d'Espanya en l'alcalde Salvador Vila Vilar (1931-1936). En la seua àmplia trajectòria política, que abasta des de la presidència local de la Unió Patriotica del dictador Primo de Rivera fins a la militància en la Izquierda Republicana d'Azaña, també té espai la campanya a favor de l'Estatut d'Autonomia que durant 1933 van impulsar els republicans, davant la relativa passivitat de socialistes i anarquistes.

Alzira, 1932.

El conflicte generat per la revolta militar va entorpir el normal desenvolupament de les aspiracions autonomistes, que a més, les organitzacions d'àmbit estatal (PCE, CNT, PSOE) consideraven secundàries per la conjuntura, i segurament per falta de sensibilitat. Les Joventuts Socialistes de Quart van donar suport el 1932, durant la discussió de l'Estatut de Catalunya, a un manifest en favor de l'ensenyament en castellà.

Durant l'anomenat tardofranquisme les organitzacions polítiques d'esquerra van assumir la concepció federalista de l'Estat, reivindicant en major o menor mesura fórmules d'autogovern de més amplitud i recorregut que les que s'havien plantejat durant la II República. A Quart apareixen durant eixos últims anys de la dictadura sensibilitats valencianistes, que a diferència de les del PSOE o PCE no tenien continuïtat amb les organitzacions existents abans de la victòria franquista. La integració d'aquestes sensibilitats permet per exemple recuperar el topònim Quart de Poblet o donar suport des de l'ajuntament a un major grau d'autogovern.

Quart serà desgraciadament escenari d'enfrontament polític i físic en l'anomenada Transició. La dreta espanyolista utilitzarà l'argumentari anticatalanista per impedir la primacia de l'esquerra, i les aspiracions federalistes. La batalla dels símbols que van fomentar precisament els menys sensibles al valencianisme va engreixar amb les formulacions fusterianes dels que considerant poc ser la valenciania pretenien un ésser superior per oposar-se al ser espanyol.

VALENCIA SEMANAL setembre 1979

El que va passar durant les festes patronals de 1979 va provocar en gran mesura la dimissió del primer alcalde (PSOE) elegit per sufragi universal en la història de Quart. En les eleccions locals de 1987 dos partits de molt diferent naturalesa obtindran un regidor a la corporació. D'una banda la Unió Valenciana liderada per Vicente González Lizondo, i per una altra la Unitat del Poble València de Pere Mayor (en coalició amb Esquerra Unida) representessen sensibilitats molt diferents del valencianisme. Unió Valenciana repetirà a diferència d'UPV resultat el 1991, per progressivament diluir-se en el Partit Popular. 

Serà precisament en les passades eleccions de 2011 quan la coalició Compromís, hereva de la UPV després de renombrarse en Bloc Nacionalista Valencià, obtinga 1 regidor dels 21 elegits.

La passada història del valencianisme polític a Quart necessita sense dubte més anàlisi i perspectives; però la seua presència actual és ja irreversible.